Un estudi de l'ONU publicat aquest mes indica que el 2% de la  població rica del món posseeix més de la meitat de la riquesa mundial. Els contrastos són evidents. Mentre que el 2% de les persones més riques tenen més de la meitat de la riquesa, l'altre més pobre és propietària de tot just un 1%. 
La major  part de la riquesa està concentrada a Amèrica del Nord, Europa, Rússia i CEI i els països d'alts ingressos de l'àrea d'Àsia i el Pacífic com Austràlia i Japó, que en conjunt tenen el 90% de la riquesa global.

 

Aquesta imatge ens indica la renda per Càpita nominal de cada país del món, com es pot apreciar la perifèria formada per l’Àfrica musulmana, gran part de l’Àsia i Amèrica llatina tenen una renda per càpita baixa, és a dir tenen poca riquesa. En canvi el centre format per Europa, Austràlia-Nova Zelanda, Estats Units, Japó, Rússia i CEI tenen una renda per càpita elevada en relació a la perifèria. Per tant es podria dir que el centre controla l’economia mundial, aquest fet s’anomena globalització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

País desenvolupat: És un país que gaudeix d'un estàndard de vida relativament alt per mitjà d'una economia forta i amb molta tecnologia. La majoria dels països amb un PIB (producte interior brut) i un índex de desenvolupament humà (IDH), elevats són considerats països desenvolupats: Alemanya, Estats Units, Japó, ect.

 

País subdesenvolupat: A vegades són anomenats del Tercer i Quart món o països en vies de desenvolupament. Tenen els indicadors econòmics més baixos del món com el IDH.

Exemples: Xile, Zàmbia, Tailàndia, Brasil, etc.