Annex I: Els nens de Brasil, sense fer demagògia.

 

A Rio de Janeiro, el somni de tots els carnavals, maten els nens pel carrer. És clar que són petits trinxeraires que no els vol ningú, pispes que acabaran sent delinqüents perillosos, assassins a sou a l’edat adulta. I aleshores surten els esquadrons de la mort, i fan neteja. Una selecció de poca importància: l’any darrer van assassinar 445 nens a Rio de Janeiro. Més d’un nen per dia. Una guerra de poca volada, aquesta de Brasil. I no vull fer demagògia. Ho explica un corresponsal d´El País: «Al Brasil, uns vuit milions de nens viuen al carrer, desnonats de les faveles», allà on les barraques no tenen nevera ni aigua corrent, però sí llum perquè puguin veure a la tele els programes que fan els de les sectes fonamentalistes dels Estats Units. Els de les sectes els prediquen resignació, i molta fe, i els adults de les faveles s’ho creuen, quin remei, i n’expulsen els nens perquè no tenen menjar, però tenen molta fe en aquest Déu que diu que tots som pecadors i que hem de pagar, no solament per nosaltres, sinó pels nostres pares, i els avis, i els besavis, i els adults es colpegen el pit, i ploren, mentre n’expulsen els fills, que van a parar al carrer perquè els assassinin. I no vull fer demagògia. I els nens, que van en petits grups per a defensar-se, dormen sota els porxos,o a les entrades dels grans magatzems. Si poden, pispen la cartera a un gringo despistat. Per això els dels esquadrons de la mort els executen, perquè diuen que l’arbre tort a la infantesa ja no es pot redreçar. I també els executen els grans traficants de drogues, i és que algunes vegades han fet servir aquests nens d’esquer, i aleshores saben massa, i per això han de desaparèixer. Els lliguen les mans amb filferros i els disparen a boca de canó. Un de menys, anem per un altre que hem de netejar els carrers de Rio. L’hem de netejar de cirabotes, pidolaires, pispes i putetes. Perquè aquests nens encara no han arribat als catorze anys, i ja els maten. El 63% dels adolescents brasilers van morir de manera violenta. I no vull fer demagògia. I és que aquests nens posen malalts als que es dediquen al turisme perquè criden, fan barrila i enganyen els pobres turistes que s’havien passat tota la vida somniant en una història d’amor a les platges de Rio, allí on el cul de les noies és com dos cocos que canten, diuen els anuncis, que solen ser més aviat cursis. I, aquests nens, es droguen amb cola d’enganxar sabates, perquè així espanten la gana, diuen els nens que encara no han estat assassinats. I, de vegades, dormen junts sota els arbres de Copa cabana, perquè així, afirmen, potser només en mataran un o dos, però no tots. Dins d’aquests esquadrons justiciers que fan neteja del mal, perquè el mal no pugui créixer, diuen, hi ha soldats de la policia militaritzada i diversos funcionaris judicials, designats, també diuen, per jutges que són vinculats als exterminadors. I diuen que els enterren, els nens del Brasil, en cementiris clandestins. Però que, de vegades, algú en troba els cadàvers. I tots tenen les mans emmanillades, el cos foradat com un colador, de tants trets que els han disparat, i, també, tot de cremades de cigarretes. Que així moren, cada dia, els nens del Brasil. Els nens del carrer. Però, jo, no vull fer demagògia.

 

a) Quin tema tracta en aquest text Roig?

El tema tracta de la mortalitat infantil i juvenil provocada al Brasil, de nens i nenes que estan abandonats, no tenen casa, viuen al carrer i roben per sobreviure.

b) Quina és la intenció de l’article?

La intenció és fer-nos veure la situació del país i la mentalitat que tenen allà.

c) Aquest text és...

un article d’opinió.

 

d) Assenyaleu els paràgrafs que corresponen a la introducció, al desenvolupament

i a la conclusió.

 

e) Quina impressió us heu endut després de llegir aquest text?

Creiem que no és just que mori tanta gent innocent en mans d’aquests delinqüents. Ja que, tot i ser un país en vies de desenvolupament, tots els nens i nenes de Brasil mereixen tenir la oportunitat d’una vida digne i feliç.